Rosa 'Mutabilis'

Gènere: Rosa
Subespècie: 'Mutabilis'
Família: Rosàcies
Nom popular: Rosa xinesa.
Distribució natural: És un híbrid que es considera originari de la Xina, tot que és incert.
Humitat: Mitjana
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat, tot i que viu especialment bé en els sòls lleugerament àcids. Prefereix els sòls fèrtils, lleugerament humits, argilosos i ben drenats. Pot viure en zones guixoses i també en sòls sorrencs.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Color B: Rosa
Floració: Primavera Estiu Tardor
Porte: Aquest roser pot ser tractat com un arbust o com una enfiladissa que pot asolir els 10 m d’alçada i els 6 m d’amplada.
Fulles: Caduques, perennes en climes càlids.
Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8 ºC)
Característiques: Arbust o enfiladissa de branques espinoses, de fullam verd i brots nous vermellosos o porpres. Fulles caduques, semiperennes o perennes en climes càlids. Floreix des de la primavera fins les primeres gelades de la tardor. Produeix característics raïms de flors simples lleugerament fragants. Les flors canvien de color passant del groc quan són poncelles al taronja, rosa o salmó i finalment vermellós, de manera que un arbust en floració presenta un gran espectre de colors. Los frutos son también vistosos.
Usos freqüents: Planta especialment interessant per la seva floració molt abundant i atractiva, i que es perllonga en el temps des de la primavera als primers freds de la tardor. Molt apte per a formar masses denses i com a cobresol si és tractada com un arbust, en parterres i bordures. Útil per a formar bardisses informals. Tractada com a enfiladissa pot recobrir grans extensions si disposa d’una estructura de suport, reixa, pèrgola, etc. Com a planta aïllada crea un punt focal d’interès en els jardins. Atrau els ocells i les papallones.
Jardinería: Manteniment baix. És convenient proporcionar-li una bona circulació d’aire i enretirar les fulles caigudes per tal de prevenir malalties foliars. Convé evitar els regs des de dalt. Si s’eliminen les flors marcides es promou una nova floració. Quan encara està latent a finals d’hivern o principis de primavera es pot podar lleugerament reduint els brots laterals de la meitat a un terç. Cada 4 anys es pot renovar podant-la des de la base. Un mulch ajuda a mantenir les arrels fresques durant l’estiu. Pot patir pugó, aranya vermella, orugues, rovell, oidi, mildiu, virus.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Caducifòlies.  Aromátiques.  Entapissants.  Enfiladisses.  Medianas y setos. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto