| |
El concepte de “sostenibilitat” en la jardineria dels darrers anys ha suposat un canvi de mentalitat en la manera de concebre els jardins. Per a referir-nos-hi hem utilitzat fórmules com ara jardineria sostenible, jardineria de baix manteniment, xerojardineria, jardineria mediterrània... Les hem anat repetint tant, però, que hem acabat per buidar-ne el sentit inicial. Quan la sobre-difusió implica un desgast i una banalització del concepte, és necessari un retorn a l’essència.
Tenir a la natura com a aliada, a mig i llarg termini requereix de l’establiment d’un equilibri entre les plantes i el seu entorn i això passa per:
- Observar la biodiversitat de la zona a enjardinar, mantenir-la i millorar-la. No podem permetre que un jardí contribueixi a reduir-la.
- Seleccionar les espècies adequades. Una espècie no adaptada es mantindrà només amb un cost molt elevat.
- Tenir una certa tolerància amb les espècies vegetals i animals que colonitzaran el jardí. En jardineria és molt freqüent encara avui la convicció que tot el que no està previst ha de ser erradicat.
A la natura les plantes no estan quietes ni aïllades. Conviuen i es relacionen entre elles i amb els animals i els microorganismes del seu voltant. Són refugi i aliment de fauna, atrauen o repel·leixen insectes. Es comuniquen, intercanvien substàncies químiques, s’ajuden, competeixen pels recursos, s’escampen, retrocedeixen. Reaccionen als canvis estacionals.
De la mateixa manera, quan creem un espai verd podem controlar exactament on plantem una planta, però tot el que esdevindrà a partir d’aquest moment al seu voltant forma part d’un engranatge no sempre fàcil de predir que, tot i així, és inseparable del concepte de jardí. És en aquesta part imprevisible i en la idea de canvi que volem fer èmfasi a l’hora de proposar noves plantes per als nostres usuaris.
Creiem en la imprevisibilitat i el canvi com a motors generadors de biodiversitat, però també de coneixement. Crear i gestionar un jardí amb aquesta filosofia és més desafiant, implica aprendre a observar, i és aquesta observació la que ens aproximarà altra vegada a l’entorn natural i la que ens donarà els coneixements per reconduir els jardins cap a l’equilibri necessari entre l’home i la natura.
|
|
|