Pistacia lentiscus

Gènere: Pistacia

Espècie: lentiscus

Família: Anacardiàcies

Nom popular: Llentiscle, mata

Distribució natural: Per tota la Conca Mediterrània. A la Península Ibèrica es distribueix pel sud i l'est. També es troba a les Illes Balears. Viu a les màquies i boscos escleròfils, sobretot a les contrades marítimes, fins als 1000 m s.n.m.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Té uns requeriments mínims en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Vermell

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (alçada: 1-5 m; amplada: 1-3 m)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbust d'escorça grisenca (la de les rames més joves, vermellosa). Les fulles són compostes, amb 4-12 folíols el·líptics, coriacis. Les flors són molt petites i de color verdós, sense interès ornamental, però els peus femenins desenvolupen uns fruits (drupes) petits, globosos, amb poca carn, vermells al principi i més tard negres, agrupats en forma de petits raïms que neixen de l'axil·la de les fulles. Les rames, en trencar-se, desprenen aroma resinós.

Usos freqüents: En massissos d'arbustives i talussos. És una planta excel·lent per fer tanques, ja que tolera molt bé les podes. Densitat de plantació per tanques: 1-2 plantes/m.l.

Jardinería: Espècie que tolera molt bé les podes. Presenta una gran adaptabilitat a diferents condicions. Ocasionalment pot patir atacs de Psylla, però el grau d'afectació a la planta no és gaire gran.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Arbòries.  Adaptades a zones litorals.  Dunes.  Medianas y setos.  Rocalles.