Pistacia terebinthus

Gènere: Pistacia

Espècie: terebinthus

Família: Anacardiàcies

Nom popular: Noguerola

Distribució natural: Per tota la Conca Mediterrània. Es distribueix per tota la Península Ibèrica (a excepció de la zona més nord-oest). A les Balears es troba a l'illa de Mallorca (a la Serra de Tramuntana). Viu en alzinars poc densos i garrigues de les contrades mediterrànies, sobretot les més continentals, fins als 1500 m s.n.m en les regions més temperades.

Humitat: Baixa o Mitjana

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Preferència pels sòls calcaris, tot i que també viu en terrenys silícics. Té uns requeriments mínims en nutrients.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Sense interès ornamental

Porte: Arbustiu (arbori) (alçada: 5 m; amplada: 3 m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Arbust que pot arribar també a ser un petit arbret. Les rames joves freqüentment tenen un color vermellós i un aroma resinós quan es trenquen. Les fulles són compostes, amb 3-11 folíols ovato-el·líptics, coriacis, de color verd fosc i lluents per l'anvers i més clar i opaques pel revers. Flors sense interès ornamental, disposades en les branques de l'any anterior. Els peus femenins produeixen uns fruits (drupes) petits, disposats en panícules ramoses, de color vermell al principi i més marronós en madurar.

Usos freqüents: En massissos d'arbustives i talussos.

Jardinería: És més resistent al fred que el llentiscle. Tolera bé les podes no massa severes. És poc sensible a plagues i malalties.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries.  Adaptades a zones litorals.  Gipsícoles.  Medianas y setos.  Rocalles.