Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Dasylirion wheeleri

Gènere: Dasylirion
Espècie: wheeleri
Família: Asparagàcies
Nom popular: Flor de cullera, cullera del desert.
Distribució natural: Originària de les zones àrides del nord de Mèxic, a Chihuahua i Sonora, i en el sudoest dels EEUU, al desert de Sonora a Arizona, i també a Nou Mèxic i Texas.
Humitat: Baixa
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, neutres i bàsics, tant en sorres com en terrenys argilosos, margues i fins guixos. Tolera la sequera extrema del substrat. Prefereix sòls ben drenants. S'adapta molt bé en rocalles i substrats pedregosos.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Rosa/Malva
Color B: Blanc
Floració: Estiu
Porte: Arbust diòic perennifoli que en estat adult presenta un tronc de fins 40 cm de diàmetre y fins 1,5 m de largària, generalment prostrat en terra, rematat per una massa esfèrica de fulles cintiformes que irradien des del centre del vèrtex de la planta, de fins 100 cm de llargària. Les vares florífers arriben als 5 m d'alçada.
Fulles: Perennes, rígides, amb fortes pues als marges.
Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)
Característiques: Arbust de fulla perenne de creixement lent, amb un sol tronc no ramificat de fins 40 cm de diàmetre i fins 1,5 m d'alçada, tot i que normalment es troba reclinat en terra. Les fulles, de 35-100 cm de llargària, són de color verd grisós, amb un marge dentat. Aquestes fulles rígides i d'aspecte acintat irradien des del centre del vèrtex de la planta en totes direccions, conformant un aspecte esfèric a la massa de fulles. El seu nom de cullera del desert fa referència als extrems basals de les làmines de les fulles, còncaus.
Usos freqüents: Molt interessant en jardineria pel seu aspecte ornamental de gran valor, i sobretot en jardins de baix manteniment i en xerojardineria, en zones molt seques i assolellades. Apta en rocalles i en sòls pedregosos. No usar en jardins amb accés als infants degut a les pues tallants dels marges de les fulles.
Jardinería: Plantar a ple sol, encara que tolera una certa ombra. Tot i que tolera les gelades fortes, no admet que siguin molt perllongades en el temps, per la qual cosa és convenient proteir-la en climes molt freds. En plantes adultes que ja han format el tronc llenyos, es poden eliminar les fulles inferiors per tal de deixar aquest al descobert amb la finalitat de millorar el seu aspecte ornamental. Però no és necessari podar les fulles vives per a mantenir la seva forma esferoïdal. Prefereix sòls relativament profunds i ben drenants. No requereix aports de reg ni en les situacions més extremes de sequera.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Rocalles.

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto