Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH
Vivers Càrex - Tilia platyphyllos

Tilia platyphyllos

Gènere: Tilia
Espècie: platyphyllos
Família: Tiliàcies
Nom popular: Tell de fulla gran.
Distribució natural: Extès per gran part d'Europa, especialment pel centre i sud, arribant a l'oest d'Àssia. A la Península Ibèrica es distribueix pels sistemes pirenaic, cantàbric i ibèric. Als Països Catalans baixa dels Pirineus als teritoris olositànic i catalaídic Nord, des de l'estatge montà a les contrades mediterrànies plujoses. Viu als boscos mixtos de pendents rocoses, barrancs. Creix dispers ens els boscos de caducifolis. Arriba a fer formacions monoespecífiques. De 200 a 1700 m.s.m.
Humitat: Mitjana
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, bàsics o neutres. Tolera molts tipus de substrat sempre que disposi d'un bon drenatge. Bastant exigent quan a humitat, sobretot abans d'implantar-se plenament. Prefereix els sòls rics i frescos.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Color B: Blanc
Floració: Primavera Estiu
Porte: Arbre de capçada piramidal que pot assolir els 30 m d'alçada. La variedad "Fastigiata" es més columnar.
Fulles: Caduques
Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)
Característiques: Arbre caucifoli de forma piramidal que pot assolir gran alçada (uns 30 m). L'escorça es grisosa, llisa en exmplars joves i esquerdada al llarg en els adults. Branquillons de color bru vermellós o verdós, al principi pubescents. Branques i gemmes de color vermell bermelló. Fulles de 6-12 cm de llargària, de forma orbicular-ovada, dentada i puntejades, part superior verd ampolla i part inferior difuminada, que rematen en un pic llarg i evident. Floreix a final de primavera i a l'estiu. Petites flors de 5 pètals blannques o groguenques molt fragants. S'agrupen en rams de 2 a 7 sustentadesper un llarg peduncle dels qual hi penja una bràctea en forma de llengua, molt vistosa, de color verd pàl·lid. Fruit ovalat, pubescent i amb 5 costelles que resalten, com a mínim quan madura, a finals d'estiu o tardor. Conté entre 1 i 2 llavors.
Usos freqüents: S'utilitza en alineacions, de forma aillada o formant grups. És molt interessant per la seva estructura elegant i per la seva adaptabilitat a les condicons urbanes. S'ha de considerar el seu gran desenvolupament i plantar-lo en lloca adequats, oberts, en grans parcs o avingudes. Les arrels dels exmplars grossos poden malmetre el paviment.
Jardinería: Tot i ser força resistent a la sequera una vegada implantat, tot i que la calor excessiva el perjudica. És poc exigent quan al tipus de sòl, tot i que desenvolupa la seva plenitud en els frescos i fèrtils. Si es poda amb freqüència sol tenir una floració perfumada a inicis d'estiu. Tendeix a emetre vares des de la base. També en té tendència des dels nusos.
Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Aromátiques.  Arbòries. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto