Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Chamaecereus silvestrii

Gènere: Chamaecereus
Espècie: silvestrii
Família: Cactàcies
Nom popular: Cactus cacahuet.
Distribució natural: Originària del nord d'Argentina, a Salta i Tucumàn.
Humitat: Baixa
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, bàsica o neutre del sòl. Requereix sòls ben drenats. Tolera bé els sols pobres i relativament secs.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Vermell
Color B: Taronja
Floració: Primavera Estiu
Porte: Cactus nan que forma una mata compacta de 30 a 50 cm d'amplada, i de fins a 15 cm d'alçada màxima.
Fulles: Sense fulles
Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)
Característiques: Cactus nan que assoleix fins a 30-50 cm d'amplada. Les tiges de major llargària, uns 15 cm, en forma de dits, creixen horitzontalment i fan entre 1,5-2,5 cm de diàmetre, i són de color verd clar, amb 6-10 costelles poc prominents i tuberculades. Les areoles tenen entre 10 i 15 espines blanques de 1-1,5 mm de llargària. Floreix de maig a juliol, amb flors hermafrodites en forma d'embut de 5-7 cm de llarg, de color vermell ataronjat, amb pericarp esquamós i amb vellositat. Els pètals més externs tenen el seu extrem agut. Els més interns són més curts i més obtusos. Els estams són vermells i més curts que els pètals. El pistil és verd grogós.
Usos freqüents: Ideal com a planta ornamental en conenidors i per a petites zones penjants, en zones una mica ombrejades i amb poca disponibilitat d'aigua. Especialment apte per a rocalles. Molt útil per a zones de sòls molt prims que requereixen recobriments densos. Apte per a cobertes vegetals.
Jardinería: Son comuns els empelts en els seus usos en jardineria. Per tal de destacar les tiges és interessant disposar sobre els substrat una capa de grava fina blanca. El sol directe del litoral de vegades els envermelleix excessivament i provoca perill de dessecament. Prefereix una humitat ambiental no excessivament baixa. En canvi una ombra excessiva provoca un creixement desmesurat i pa·lidesa de les tiges, així com un empobriment de la floració i disminució de l'espinositat. En interiors, más secos, els pot atacar l'aranya vermella.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Entapissants.  Rocalles.

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto