Acer buergerianum
Gènere: Acer
Espècie: buergerianum
Família: Aceràcies
Nom popular: Arç trífid, arç tirdent japonès.
Distribució natural: Originària de l’est de la Xina (de l’oest de Shandong fins el sudeste de Gansu, el sud de Guangdong i el sudoeste de Sichuan), Japó i Taiwan.
Humitat: Mitjana
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: Prefereix sòls lleugerament àcids i ben drenants. S’adapta molt bé en rocalles i sòls pedregosos, de graves o sorrencs. Tolera els sòls pobres, tot i que els prefereix rics.
PH: Prefereix sòls lleugerament àcids.
Color A: Verd
Color B: Groc
Floració: Primavera
Porte: Arbre de fins a 10 m i amb un diàmetre de capçada de 8 m, fins i tot de vegades arbustiu, d’entre 4 i 6 m, de capçada oberta, ovoide o piramidal i freqüentment amb varis troncs.
Fulles: Caduques
Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)
Característiques: Arbre diòic caducifoli de mida mitjana, de fins a 10 m i amb un diàmetre de 8 m, fins i tot de vegades arbustiu, d’entre 4 i 6 m, de capçada oberta, ovoide o piramidal i freqüentment amb varis troncs, densa, de creixement molt ràpid. Escorça de color bru grisós, rugosa. Branquillons prims, amb gemmes el·lipsoides, de color bru. Les fulles són trilobades, de 3-10 x 4-6 cm, amb la base cuneada o arrodonida i els lòbuls triangulars, aguts, generalmente de marge enter. Són de color verd brillant, vermelloses a la tardor, normalmente penjants, glauques a la part superior i pubescents al llarg dels nervis. Peciol de 3-6 cm de llarg. Floreix entre abril i maig. Inflorescències terminals, corimboses, pubescents, amb nombroses flors de verd grogoses a blanquinoses, molt petites, amb 5 pètals d’uns 2 mm de llarg, amb 8 estams. Els fruits són sàmares petites, paral·leles o convergents, d’uns 2,5 cm de llargària, de color bru grogós.
Usos freqüents: Molt apte per a ús com a peu aïllat o formant agrupacions. Especialment apte per a plantacions en rocalles i sòls pedregosos. Interessant com a arbre o com a arbust, fins i tot per a tanques i mitjanes. Molt interessant en jardineria urbana per la seva tolerància a la polució i per la coloración molt vistosa de les fulles a la tardor, així com per la seva adaptabilitat a condicions que varien del sol a la mitja ombra. Arbre tradicional en l’art del bonsai.
Jardinería: Per a obtener la coloració enormemente vistosa de les fulles a la tardor rés més adequat plantar-la a ple sol, tot i que en estius molt calorosos es poden cremar les fulles. En aquests casos viu millor en condicions de mitja ombra. És molt resistent al fred però s’han de controlar les gelades fortes. Agraeix una certa humitat ambiental. Protegir-la del vent sec ja que els brots de les fulles s’assequen fácilmente. No pateix problemes greus de plagues o malalties. És susceptible de patir oidi.
Agrupacions:
Al·lòctones.
Persistents.
Caducifòlies.
Arbòries.
Medianas y setos.
Rocalles.