Quercus suber

Gènere: Quercus
Espècie: suber
Família: Fagàcies
Nom popular: Alzina surera, surer, suro, arbre surer
Distribució natural: Regió mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ocupa el quadrant sud-oest, Catalunya i Castelló, i apareix també dispersa per altres punts del nord, centre, sud i oest. Forma boscos, sovint extensos, allà on troba condicions fresques i abrigades, fins als 1000(1200) m s.n.m.
Humitat: Baixa o Mitjana
Insolació: sol
Requeriments edàfics: Prefereix sòls silícics i permeables. Té uns requeriments mínims en nutrients.
PH: Tendència acidòfila
Color A: Sense interès ornamental
Porte: Arbori (alçada: 10-20 m; amplada: 10 m)
Fulles: Persistents
Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)
Característiques: Arbre de capçada ampla, irregular i escorça gruixuda i clivellada, de la que s'obté el suro. Les fulles són coriàcies, ovato-lanceolades o oblongues, verd-fosc i glabres per l'anvers i densament tomentoses pel revers; pràcticament no denticulades. Els fruits, les aglans, no són tan dolces com les de l'alzina glanera, però també són importants en l'alimentació de bestiar, sobretot el porcí. Té un creixement més ràpid que Q.ilex.
Usos freqüents: En restauracions ambientals. S'utilitza també com a ornamental en parcs i jardins i alineacions.
Jardinería: Tolera bé les podes, però millor evitar efectuar-les sobre branques gruixudes.
Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Arbòries. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto