Digitalis obscura

Gènere: Digitalis

Espècie: obscura

Família: Escrofulariàcies

Nom popular: Manxiuleta, clavellina borda, corretja, lleterol

Distribució natural: Principalment a la meitat oriental de la Península Ibèrica, més abundant al sud-est; també al nord del Marroc. Viu en matollars secs, roquissars, veessants pedregoses y esquerdes, entre (50)500-1500(1900) m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Prefereix terrenys calcaris i ben drenants.

PH: Tendència alcalina

Color A: Taronja

Floració: Primavera Estiu

Porte: Mata de base llenyosa (alçada sense flors: 30-70 cm; alçada amb flors: 60-80 cm; amplada: 40-60 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 A -6,7º C)

Característiques: Petit arbust amb la base llenyosa, tiges simples o poc ramificades, nues a la part inferior i amb fulles abundants a la part superior, més herbàcia. Les fulles són lanceolades, coriàcies, sèssils, enteres, brillants i més o menys acanalades, arquejades i més o menys agudes, glabres, de color verd fosc, tot i que les més velles agafen un to vermellós. Inflorescències molt vistoses, amb 7-20(40) flors, totes disposades al mateix cantó. Flors bilabiades, campanulades, de color vermell-ataronjat.

Usos freqüents: Pot plantar-se en rocalles o bé en parterres, ja siguin monoespecífics o en combinació amb altres arbustos i vivaces. Densitat de plantació: 2-3 plantes/m2.

Jardinería: Resisteix molt bé la sequera, pot viure amb només algun reg de reforç a l'estiu. Després de la floració se li pot fer un retall lleuger per renovar la part aèria.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Rocalles.