Clematis flammula

Gènere: Clematis

Espècie: flammula

Família: Ranunculàcies

Nom popular: Vidiella, herba de llagues, diauba

Distribució natural: S'estén per tota la Conca Mediterrània, les Azores i Àsia occidental. A la Península Ibèrica es troba, principalment, al sud i a l'est. A les Balears és present a Mallorca, Menorca i Eivissa. Viu en garrigues, alzinars aclarats i marges de cultius, en llocs oberts i assoleiats, fins als 1300 m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic).

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Estiu

Porte: Arbustiu (lianoide) (alçada: 0,3-7m)

Fulles: Caduques

Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)

Característiques: Arbust sarmentós, amb les fulles bipinnades i els folíols enters, generalment lanceolats (però poden ser molt variables). Les flors són blanques, molt aromàtiques, d'uns 3 cm de diàmetre i s'obren a l'estiu. A part de les flors, també tenen caràcter ornametal els fruits: unes núcules aplanades i acabades amb una aresta plumosa d'uns 3 cm de llargada. Necessita d'un suport per enfilar-se. Al refregar-la produeix irritacions a la pell i sensació de cremor.

Usos freqüents: En restauracions ambientals en marges i talussos a solei. En jardineria per a recobriment de marges o com a enfiladissa, en llocs assolellats i que disposin d´un suport per agafar-se. Densitat de plantació: 1-2 plantes/m.l.

Jardinería: Tolera tot tipus de substrats. Admet les podes severes. És molt resistent a plagues i malalties.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Enfiladisses.