Cistus salviifolius

Gènere: Cistus

Espècie: salviifolius

Família: Cistàcies

Nom popular: Estepa borrera, estepa llimonenca

Distribució natural: En tota la conca mediterrània. És freqüent a la Península Ibèrica (excepte al nord i zones d'interior) i a les Balears. Viu en matollars, sotabosc de sureres, pinedes, alzinars, sobre sòls frescos, molt argilosos o arenosos, descalcificats o en roques silíciques.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al substrat (calcari o silícic). Té preferència pels sòls sorrencs i tolera els que són relativament salins i també pobres en nutrients i matèria orgànica.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blanc

Floració: Primavera

Porte: Arbustiu (mata) (alçada: 50-70 cm; amplada: 50 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Planta arbustiva o subarbustiva de fullatge verd obscur, amb una floració blanca molt vistosa i abundant, molt contrastada amb les fulles fosques. Moltes vegades creix només 30-40 cm d’alçada màxima i es comporta com a entapissant. És atractiva pels himenòpters. Té un creixement ràpid.

Usos freqüents: Molt útil per a fixar talussos secs i degradats. En jardineria de baix manteniment és apta per rocalles, agrupacions d'arbustives i com a entapissant, amb una densitat de 3-4 plantes/m2. Pot viure en llocs amb influència marítima.

Jardinería: Tolera les podes, però no dràstiques; les que es fan al final de la floració mantenen la planta més compacta i vigorosa. Requereix zones amb molt poc reg, sobretot en les èpoques de calor (ja que poden aparèixer amb freqüència problemes de Botrytis i de Mildiu), o bé estar implantada sobre terrenys ben drenants. Un excés de reg o de fertilitat del sòl pot produir plantes sense consistència, massa tendres, i fins i tot pot arribar a provocar la mort de la planta per asfíxia radicular. Convé evitar les plantacions a ple estiu.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Rocalles.