Vinca minor
Gènere: Vinca
Espècie: minor
Família: Apocinàcies
Nom popular: Vinca petita
Distribució natural: Centre, sud i oest d'Europa. A la Península Ibèrica es troba als Pirineus i Pre-pirineus i en alguns punts de la cornisa cantàbrica. Viu en boscos caducifolis humits, entre 500-1200 m s.n.m.
Humitat: Mitjana
Insolació: Mitja ombra
Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Prefereix sòls relativament fèrtils.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Blau
Floració: Hivern Primavera
Porte: Prostrat (entapissant) (alçada: 20 cm; amplada: 60 cm)
Fulles: Persistents
Resistència al fred: Zona 6 (-23,3 a -17,8º C)
Característiques: Herba amb la base lignificada, amb tiges decumbents o ascendents. Les fulles són coriàcies, lluents, ovato-lanceolades i més o menys atenuades a la base, glabres. Les flors són de color blau viu.
Usos freqüents: Com a entapissant o per fer recobriments del sòl. Densitat de plantació: 6-8 plantes/m2.
Jardinería: Planta de molt baix manteniment si es troba en un emplaçament adequat. Poc sensible a plagues i malalties.
Agrupacions:
Autòctones.
Persistents.
Perennifòlies.
Entapissants.
Rocalles.