Lonicera etrusca
Gènere: Lonicera
Espècie: etrusca
Família: Caprifoliàcies
Nom popular: Lligabosc etrusc, xuclamel
Distribució natural: Per tota la conca mediterrània, el sud-oest d'Àsia i la regió macaronèsica (Azores, Madeira i Canàries). General a la Península Ibèrica. Viu en alzinars frescos, rouredes seques i bardisses de les contrades mediterrànies plujoses i l'estadi montà submediterrani, entre 700-1800 m s.n.m.
Humitat: Baixa o Mitjana
Insolació: sol o mitja ombra
Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic). Té uns baixos requeriments de nutrients.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Color B: Vermell
Floració: Primavera
Porte: Arbustiu (alçada: 1-4 m; amplada; 1-3 m)
Fulles: Caduques
Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)
Característiques: Arbust lianoide, amb les tiges arquejades. Les fulles són oposades, subsèssils, el·líptico-ovades o obovades i normalment pubescents. Les flors estan agrupades en glomèruls pedunculats i són oloroses.
Usos freqüents: Massissos d'arbustives i fixació de talussos. Densitat de plantació: 0,5-1 plantes/m2.
Jardinería: Espècie bastant sensible al pugó. Tolera bé les podes.
Agrupacions:
Autòctones.
Persistents.
Caducifòlies.
Medianas y setos.
Rocalles.