Lavandula latifolia

Gènere: Lavandula

Espècie: latifolia

Família: Labiades

Nom popular: Espígol

Distribució natural: S'estén per la meitat est de la Península Ibèrica, fins al nord de la costa italiana. Viu en pastures camefítiques i matollars de les regions mediterrànies i el pis montà submediterrani, fins als 1700 m s.n.m.

Humitat: Baixa

Insolació: sol

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de sòl (calcari o silícic).

PH: Sense tendència limitant

Color A: Blau

Color B: Morat/Porpra/Fúcsia

Floració: Primavera Estiu

Porte: Arbustiu (mata) (alçada amb flors: 60-80 cm; amplada: 60 cm)

Fulles: Persistents

Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)

Característiques: Mata llenyosa, finament tomentosa, amb tiges curtes cobertes de fulles aglomerades a la base, enteres. Les fulles inferiors medeixen 2-8 cm de longitut i 2-1 mm d'amplada i són olbongo-lanceolades, atenuades a la base; les fulles caulinars mitges són molt poc nombroses i, generalment, més estretes i verdoses. La inflorescència és laxa, generalment ramificada, de 20-50 cm de longitut, amb flors de color lila pàl·lid. És una lanta melífera que atreu els himenòpters. És menys ornamental que altres espècies d'espígol.

Usos freqüents: En restauracions ambientals.

Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Aromátiques.  Rocalles.