Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Cytisus multiflorus

Gènere: Cytisus
Espècie: multiflorus
Família: Papilionàcies (lleguminoses)
Distribució natural: Endemisme de la Península Ibèrica, on és freqüent, sobretot, a la meitat occidental i una mica més escassa cap a l'est. Viu en clarianes de rouredes i alzinars, camps abandonats, roquissars, talussos o vores de camins, sovint sobre granits o quarcites, de 120-1500 m s.n.m.
Humitat: Baixa o Mitjana
Insolació: sol
Requeriments edàfics: Prefereix sòls silícics. Suporta sòls pobres en nutrients.
PH: Tendència acidòfila
Color A: Blanc
Floració: Primavera
Porte: Arbustiu (alçada: 0,8-1,5 m; amplada: 1 m)
Fulles: Caduques
Resistència al fred: Zona 8 (-12,2 a -6,7º C)
Característiques: Arbust erecte, d'aspecte retamoide, amb rames anguloses, seroses quan són joves i després glabres. Les fulles, que són de mida petita i no es desenvolupen completament fins després de la floració, són de dos tipus: trifoliades les dels braquiblasts i les parts baixes de les rames més joves, i simples les de les parts superiors. Les flors són de color blanc, axil·lars, solitàries o en grups de 2-3(4), en els braquiblasts. Els fruits són llegums oblongues i aplanades d'uns 5 cm de llargada, piloses de joves i glabres en el moment d'obrir-se, de color verdós o bru fosc. Atreu els himenòpters.
Usos freqüents: En massissos d'arbustives. Densitat de plantació: 0,5-1 plantes/m2.
Jardinería: S'han d'evitar les podes de finals de primavera o d'estiu. És poc sensible a plagues i malalties.
Agrupacions:  Autòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Medianas y setos. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto