Bulbine frutescens

Gènere: Bulbine

Espècie: frutescens

Família: Asfodelàcies

Distribució natural: Originària de Sudàfrica, a les valls seques i riques en plantes suculentes de Cap Occidental i Cap Oriental.

Humitat: Baixa

Insolació: Sol o mitja ombra

Requeriments edàfics: Indiferent al tipus de substrat (calcari o silícic). Prefereix substrats ben drenats.

PH: Sense tendència limitant

Color A: Groc

Color B: Taronja

Floració: Primavera Estiu Tardor

Porte: Herbaci (alçada: 30-40cm; alçada amb flors: 60 cm; amplada: 60cm)

Fulles: Persistents a partir de la zona 9. A temperatures inferiors pot morir fins i tot la planta sencera.

Resistència al fred: Zona 9 (-6,6 a -1,2º C)

Característiques: Planta herbàcia, de creixement ràpid i fulles suculentes, de clor verd, linears, que a primera vista semblen disposades en forma de roseta basal, però que parteixen de diferents ramificacions basals. Forma motes de tiges que sovint tenen arrels adventícies i que l’ajuden a estendre’s. Inflorescències racemoses terminals amb abundants flors grogues (de vegades ataronjades amb els estams grocs), que atreuen les abelles. La floració és molt llarga, de primavera a tardor i fins i tot a l’hivern si aquest és suau. . El fruit és una petita càpsula arrodonida de color negre. Amb molt poc manteniment manté una qualitat ornamental elevada al llarg de l’any. Contràriament al que es pugui pensar, no és una planta bulbosa.

Usos freqüents: Molt apte com a cobresòl i en rocalles, en jardineria de baix manteniment. Interessant per a crear masses de color. Degut a la seva capacitat d'expandir-se per les arrels adventícies de les tiges, forma molt bons recobriments dels sòl. Es combina molt bé amb espècies d’Agapanthus de color blau que floreixen al mateix temps, però també és interessant en plantacions monoespecífiques. També és cultivada per a ús medicinal. Molt atractiva per a les abelles. Tot i que prefereix estar a ple sol, tolera l'ombra moderada en algún moment del dia. Densitat de plantació: 3-4 plantes/m2.

Jardinería: D’adaptació molt fàcil i amb els mínims requeriments en els jardins. Una vegada establerta requereix només regs ocasionals. Es multiplica i s’expandeix molt ràpidament. La sega de les flors quan es marceixen pot induir una nova floració.

Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Graminoides i junciformes.  Entapissants.  Rocalles.