Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Eryngium yuccifolium

Gènere: Eryngium
Espècie: yuccifolium
Família: Umbel·líferes
Nom popular: Serp de cascavell, cua de cascavell.
Distribució natural: Originària del centre i est d'Amèrica del Nord, de Minnesota, a l'est de Ohio i el sud de Texas, i Florida. Creix en boscos rocosos, praderies de pastura alta i clarianes calcàries.
Humitat: Baixa o Mitjana
Insolació: Sol
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del substrat. Tolera bé els sòls secs i erosionats. Viu bé en terrenys sorrencs, llimosos, graves o argiles si disposa d'un bon drenatge i no hi ha embassaments d'aigua. Prefereix els sòls secs i relativament profunds, ja que el seu sistema radical consisteix en una potent arrel pivotant central.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Blanc
Color B: 
Floració: Estiu
Porte: Planta herbàcia perenne que creix fins 0,5-1(2) m d'alçada a partir d'un tronc central robut que ramifica poc excepte a prop de la inflorescència a la part superior.
Fulles: Perennes, molt llargues i fines, punxegudes.
Resistència al fred: Zona 4 (-34,4 a -28,9º C)
Característiques: Planta herbàcia perenne que creix fins 0,5-1(2) m d'alçada a partir d'un tronc central robut que ramifica poc excepte a prop de la inflorescència en la part superior. Amb fulles linears de 15-100 cm de llargària i 1-3 cm d'amplada, amb marges espinosos i extrem punxegut, de color blau grisós, alternes, més abundants prop de la base de la planta.Tota la planta igulament és de color verd blavós o grisós, pubescent. Les flor es produeixen en denses umbel•les apicals d'1-3 cm de diàmetre, amb aspecte de bola verd blanquinosa entre juny i setembre. Aquestes flors són de color blanc verdós o blanc blavós, de 3-4 mm de diàmetre, envoltades individualment per bràctees espinoses. Desprenen aroma de mel.
Usos freqüents: Es pot usar com a peus aïllats o en agrupacion denses com a cobresol. Molt útil en bordures i parterres, en jardineria de baix manteniment i en rocalles o sòls molt pedregosos o de graves, on hi ha poca disponibilitat hídrica i forta o molt forta insolació. Te un interés ornamental especial a l'estiu, l'època més desfavorable dels jardins secs, gràcies a la seva coloració general i a la seva floració estival, que pot ser atractiva gairebé al llarg de dos mesos. Apta per a plantacions a prop de la costa.
Jardinería: És poc tolerant a les perturbacions antropogèniques, tot i que és de molt fàcil cultiu. Una vegada establerta la planta és preferible no realitzar més moviments de terres ni transplantar-la degut al seus sistema radical d'arrel pivotant. Després de la floració la part aèria te tendencia a morir-se progressivament cap a la base, però la planta fa una sèrie de desplaçaments des d'aquesta, de manera que amb el temps es forma un petit grup de plantes. En condicions d'excessiva humitat del sòl i de fertilització la planta te tendència a perdre la seva consistència i obrir-se. Les plantes altes podrien requerir un tutor, tot i que plantades en mases denses se sustenten bé les unes a les altres. Pot estar subjecte a oidis. També pot ser convenient controlar els caragols i els llimacs. És aconsellable protegir-la dels hiverns humits.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Adaptades a zones litorals.  Entapissants.  Rocalles.

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto