Nolina microcarpa

Gènere: Nolina
Espècie: microcarpa
Família: Asparagàcies
Distribució natural: Originària de Nordamèrica, a Arizona, Nou Mèxic i Mèxic. Viu en pendents rocallosos, pastures i erms del desert, boscos de roure i pi pinyer i ginebre, entre 900 i 1900 m.s.m.
Humitat: Baixa
Insolació: Sol
Requeriments edàfics: Viu bé en sòls àcids, neutres o bàsics. S'adapta a bé en la majoria de terrenys si disposa de bon drenatge.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Blanc
Floració: Primavera Estiu
Porte: Mata rizomatosa amb aspecte herbaci que forma rosetes denses que es compacten entre elles, de tija subterrània, llenyosa, i que forma masses de 1'5-2 m d'amplada.
Fulles: Perennes, cintiformes.
Resistència al fred: Zona 7 (-17,7 a -12,3º C)
Característiques: Planta quasi acaule, cespitosa, que forma rosetes verticals, amb rizomes subterranis, ramificats. Les fulles són hirsutes, laxes, cóncavo-convexes, de 80-130 cm de llarg i 5-12 mm d'amplada, glauques, amb els marges serrats i dents cartilaginoses molt juntes; àpex lacerat. La floració es produeix entre finals de primavera i principis d'estiu. Les inflorescències són paniculades, de 4-12 dm x 10-30 cm, creixent sobre tiges florals erectes que sobrepassen clarament les fulles, bràctees caduques, rarament persistents. Les flors tenen els pètals blancs. Els fuits són en forma de càpsules hialines, translúcides, de paret prima, inflada, amb llavors comprimides.
Usos freqüents: Ideal en jardins de baix manteniment i en xerojardineria, en zones calentes i assolellades, seques. Molt apte en rocalles i per a formar masses denses entapissants gràcies a la seva formació de rizomes. Interessant en talussos i pendents que requereixen estabilització del sòl per al control de l'erosió. Gran potencial ornamental en jardineria usada com a accent gràcies a la seva textura singular a més de la seva floració.
Jardinería: Planta amb molt pocs requeriments. Es possible efectuar podes ocasionals per tal de rejuvenir les plantes antigues. No requereix aports d'aigua quan ja s'ha instaurat. És adequat regar-la 1-2 vegades al més durant el seu període d'implantació. Les flors i les llavors són tòxiques per a les ovelles i cabres.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Entapissants.  Rocalles.

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto