Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH

Gazania linearis

Gènere: Gazania
Espècie: linearis
Família: Compostes
Nom popular: Flor del tresor.
Distribució natural: Originària de Sudàfrica. Es limita a la zona de pluges d'estiu, les quals es produeixen a partir d’Humansdorp, a l’oest de Port Elizabeth, al nord de KwaZulu-Natal. Creix en pendents herbacis i en tallats de roca finsa 3000 m.s.m. S'ha desenvolupat com a espècie introduïda en diferents parts del món, com a Califòrnia, als EEUU, o el sud i occident australià.
Humitat: Baixa o Mitjana
Insolació: Sol
Requeriments edàfics: Indiferent a la natura àcida, neutre o bàsica del sòl. S'adapta bé als terrenys pedregosos. Tot i que tolera la sequera del sòl, prefereix una certa humitat del substrat en l'època estival, per la qual cosa viu millor a prop de roques que conserven una mica d'humitat a sota durant l'estiu. Requereix terrenys ben drenants, i prefereix els sòls sorrencs. No viu gaire bé en terrenys molt argilosos.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Groc
Color B: Taronja
Floració: Estiu
Porte: Planta procumbent rizomatosa que forma catifes de múltiples rosetes de fulles basals.
Fulles: Perennes, agrupades en rosetes.
Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)
Característiques: Herba perenne que forma denses catifes gràcies a la seva expansió mitjançant rizomes. De fulles lobulades pinnades allargades de fins 1 cm d'amplada que formen rosetes basals al voltant de les tiges de ramificació, llanudes a l'envers. Les plantes velles desenvolupen moltes rosetes de fulles llargues i estretes. A principis d'estiu produeix flors grosses i solitàries amb tonalitats groc brillant i taronja a la corona de la corol•la de fins a 8 cm de diàmetre, i amb el centre bru vermellós osbscur, sobre tiges que s'eleven fins els 10 cm d'alçada aproximadament. Les lígules que formen la corona, llargues, poden tenir taques fosques a prop de la base. Les flors es tanquen de nit. El fruit és un petit aqueni cobert de pèls molt llargs, vàries vegades la longitud del cos de la llavor.
Usos freqüents: Molt usada en jardineria, així com els seus cultivars, degut a la seva floració de gran potencial ornamental a principi d'estiu. Molt apte com a entapissant per a formar denses catifes que quedaran florides a l'estiu, en sòls pedregosos i graves, i en rocalles. Apte per a parterres i bordures.
Jardinería: Suporta bé les gelades esporàdiques. És convenient plantar-la a ple sol. Convé no deixar que el substrat s'assequi completament en els períodes més calorosos de l'any. Plantada a prop de les roques pot aprofitar la humitat que s'hi conserva a sota. No pateix problemes greus de plagues ni malalties, però en sòls excessivament humits pot patir podridures d'arrel. Controlar els oidis i les cotxinilles.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Perennifòlies.  Entapissants.  Rocalles.

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto