Gènere
Espècie
NEC. HÍDRIQUES
ÈPOCA DE FLORACIÓ
Resistència al fred
NEC. INSOLACIÓ
Color Floració
TENDÈNCIA PH
Vivers Càrex - Diospyros lotus

Diospyros lotus

Gènere: Diospyros
Espècie: lotus
Subespècie: Ebenàcies
Família: Ebenáceas
Nom popular: Caqui del Càucas, cirerer del Càucas.
Distribució natural: Originàri del sudest assiàtic subtropical i del sudest d'Europa. En el Càucas creix a les zones de muntanya baixa i mitja, fins els 600 m.s.m. A l'Àssia central (Himalaia) i altres regions d'Àssia Menor arriba fins els 2000 m.s.m. Rarament creix formant masses boscoses. Es troba freqüentment amb freixes, aurons i altres espècies de fulla caduca.
Humitat: Mitjana
Insolació: Sol o Mitja ombra
Requeriments edàfics: No és exigent quan a la natura del sòl. Viu bé en terrenys àcids, neutres o bàsics, tot i que prefereix els no excessivament àcids. Pot creixer en pendents rocallosos. S'adapta bé en sorres o argiles si te un bon drenatge. Prefereix els sòls humits i profunds.
PH: Sense tendència limitant
Color A: Verd
Floració: Primavera Estiu
Porte: Abre diòic de branques erectes i de fulla caduca, de 8-10 m d'alçada (a l'Himalaia assoleix els 15-30 m d'alçada, però en hàbitats foranis es fa molt menor).
Fulles: Caduques, amples, brillants, coriàcies.
Resistència al fred: Zona 5 (-28,8 a -23,4º C)
Característiques: Abre diòic de branques erectes i de fulla caduca, de 8-10 m d'alçada (a l'Himalaia assoleix els 15-30 m d'alçada, però en hàbitats foranis és molt infreqüent), amb un característic despreniment de l'escorça gris verdosa en la maduresa. Les fulles són brillants, coriàcies, de forma ovalada i amb els extrems punxeguts, de 5-15 cm de llarg i 3-6 cm d'ample, pubescents a l'envers. No es tornen grogues a la tardor. Les flors, que apareixen entre juny i juliol, són petites, de color verdós. Les flors masculines es produeixen en brots en grups de fins a tres. Les flors femenines són solitàries i pengen en fileres (les flors masculines i femenines creixen en arbres diferents). Els fruits són baies carnoses molt dolces, amb sabor entre dàtil i pruna, de grogues a porpra-marró quan maduren, comestibles, de 1-2 cm de diàmetre. L'endosperm és molt dur.
Usos freqüents: Usat freqüentment en cultius per la seva fruita. En jardineria és molt interessant per l'aspecte ornamental del seu fullam i dels fruits (en els exemplars femenins, els quals els poden desenvolupar tot i no ser polinitzats). Es pot plantar entre altres arbres i disposar de mitja ombra. Apte en terrenys pedregosos i en pendent.
Jardinería: Porporcionar-li regs en els períodes de sequera estival. Quan l'arbre és jove prefereix llocs més ombrejats i protegits. No requereix protecció a l'hivern quan ja està implantat, ja que tolera bé els freds rigorosos. No tolera molt bé els trasplantaments, ja que forma arrels molt profundes. No és convenient efectuar canvis d'emplaçament en els jardins.
Agrupacions:  Al·lòctones.  Persistents.  Caducifòlies.  Arbòries. 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto